2006-2007, "La passera" amb Pep Madrenes (Rajoles, Ceràmica)
2007-2008, "Necessitat imperiosa" amb Esteve Solà, Tiua (Pintura al Tremp)
2008-2009, "El buit ocult" amb Ton Granero (Disseny Gràfic)
2008-2009, "Dolç canvi climàtic" amb Gerard Sentias (Escultura amb Xocolata)
2009-20010, "Posar etiquetes" amb Ton Granero (Disseny Gràfic)
2010-2011, "Parelles", Portada catàleg amb Ton Granero (Disseny Gràfic)
2011-2012, "Parelles"; Portada catàleg amb Jaume (Fotografia)
-------------------
Avui, després de deu anys i
tota una vida, a la meva malaltia mental l’anomeno Tardor Profunda. Era quan de seguida ja es feia fosc, levitaven les
fulles dels frondosos arbres com un plugim constant on al final, sense
adonar-me’n plovia, plovia, plovia i després d’un llarg camí, en arribar a casa
vaig acabar xopa de dalt a baix.
Tardor Profunda
són els meus anys més lents i penosos. Tardor
Profunda no sóc tansols jo, sinó també el meu entorn; família, mare,
germans, amigues, metges,...
El meu parèntesi de vida, Tardor Profunda. Són els anys que no van
passar, eren els anys que hi eren, perquè passaven.
Els dies s’acabaven molt
foscos i cada dia que passava era més fred, a pesar dels ocres rogencs que
lluïen orgullosament. Eren dies amb vermells radiants, erosionant laves cremant
més enllà de la primera superfície del meu cos, traspassant la capa de la pell
juvenil.
L’inici del meu hivern gelat,
Tardor Profunda. Era salvatge e
inestable, era una cortina de fum que m’impedia veure la vida i viure-la.
Cridava en silenci... Cridava i cada vegada el crit era més intens, fins a
fer-se present Tardor Profunda. Va
ser el meu crit; va ser la febre que li dóna la senyal al cos que quelcom no
funciona correctament; la febre que em va retrobar a mi en el meu interior. La febre
que em va fer saber qui era jo en aquell moment i per què era com sóc. Era
inestabilitat rebel, autèntica llibertat en despullar-me en intervals
intermitents sotmesos a bates blanques, com si la meva nuesa es cobrís a poc a
poc amb petits floquets de neu i jo cada vegada n’acabés més coberta fins a
desaparèixer completament.
Tardor Profunda era una caiguda rere caiguda, per alçar-me
amb més força el dia següent. Era avui plou, demà sortirà el sol i demà passat
la gebre n’entelarà les finestres de la meva habitació, del meu paisatge
improvisat a puntillisme dur i constant, creant ritmes vertiginosos, sonors i
intangibles.
Tardor Profunda
era jo en la transparència o més aviat en la translucidesa, era la meva
absència de la meva essència en mi. Potser una presència, sense ser-hi jo
present.
... I van anar passant els
anys i per fi va arribar l’hivern amb el caliu dels abrics, les retrobades a la
llar; arribà també la primavera renaixent-me i aflorint-se, tanmateix l’estiu,
vivint-lo a la màxima esplendor! I una tardor, com un passatge més, com un
passet més al caminar on el vent esborrà la darrera petjada...
Ara, remoure Tardor Profunda, remoure anys amb
plural, és com una bufada ben forta de vent on voleia aquelles fulles cruixents
i sorolloses que passejant són trepitjades. Vent...
-------------------
Parelles Artístiques, són
pinzellades de vides,
pinzellades de somriures,
pinzellades de comprensió,
pinzellades de somnis...
Parelles Artístiques és
acceptació,
És sortir al carrer,
És alliberament,
És una oportunitat per parlar
i per ser escoltat...
Parelles Artístiques és no
tenir por i ser valent,
És un crit potent,
És ajud,
És una abrassada sincera,
És mirar endavant amb la cara
ben alta
És ser feliç per uns moments,
És mirar-se als ulls
mútuament per iguals,
És la lluita de moltes
persones.
Parelles Artístiques són els
millors aromes, les millors textures, les melodies més dolces i tendres,
guarnits amb els sabors més exquisits; abraçats delicadament amb un llacet de
passió sincera d’amor.
En essència, un festival
explosiu de sentits!
-------------------
2012-2013; Full de sala
Per a més informació sobre parelles artístiques:
